TEMA 1 - ELS ESTATS I LA DIVISIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

Eldars Azizovs - Raül Garcia

TEMA 1 - ELS ESTATS I LA DIVISIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

ÍNDEX:

1.1. ELS ESTATS EN EL MÓN ACTUAL

      1.1.1. QUÈ ES UN ESTAT

      1.1.2. ELS ESTATS CANVIEN

      1.1.3. LES FUNCIONS DE L’ESTAT

      1.1.4. ELS ESTATS FRÀGILS

      1.1.5. L’ESTAT DEL BENESTAR

1.2. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DELS ESTATS

      1.2.1. ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

      1.2.2. LES DICTADURES

      1.2.3. LES MONARQUIES I LES REPÚBLIQUES

      1.2.4. ELS ESTATS SEGONS LA RELIGIÓ

1.3. ELS ESTATS SEGONS L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

      1.3.1. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

      1.3.2. ELS ESTATS CENTRALITZATS

      1.3.3. ELS ESTATS DESCENTRALITZATS

1.4. ELS GRANS ÀMBITS GEOPOLÍTICS

      1.4.1. LA REGULACIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS

      1.4.2. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS  

1.4.3. ELS ESTATS ACTUALS ENTRE LA INTERNACIONALITZACIÓ I L’APROFUNDIMENT NACIONAL

      1.4.4. COM HAN D’AFRONTAR ELS ESTATS AQUESTS REPTES?

    

1.5. L’ONU , L’ORGANITZACIÓ DELS ESTATS DEL MÓN

      1.5.1. LA INTERVENCIÓ DE L’ONU EN CONFLICTES ENTRE ESTATS

1.6. LA UNIÓ EUROPEA

      1.6.1. LA HISTÒRIA DE LA UE

      1.6.2. UNIÓ ECONÒMICA I COORDINACIÓ POLÍTICA

1.7. ESPANYA , UN ESTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

      1.7.1. EL SISTEMA POLÍTIC

      1.7.2. LES PRINCIPALS INSTITUCIONS

      1.7.3. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1.8. CATALUNYA , UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DINS L’ESTAT ESPANYOL

      1.8.1. EL MUNICIPI

      1.8.2. LA COMARCA

      1.8.3. LA VEGUERIA

      1.8.4. UN CAS SINGULAR , LA VALL D’ARAN

      1.8.5. ELS ORGANISMES SUPRAMUNICIPALS

1.1. ELS ESTATS EN EL MÓN ACTUAL

1.1.1. QUÈ ES UN ESTAT

L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.

Els estats estan formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets.

També tenen un conjunt de lleis. Als països democràtics, la norma principal és la constitució.

Els diferents organismes d’un estat són: una policia per mantenir l’ordre públic; un exercit per defensar-se de les agressions exteriors; un cos de diplomàtics que s’cocupen de les relacions amb altres estats i uns funcionaris que executen les polítiques.

1.1.2. ELS ESTATS CANVIEN

Actualment, el món està format per uns 200 estats. Però aquest nombre i el territori del estats han variat al llarg de la història i ho continuen fent, ja que es poden reduir o ampliar com a resultat d’una guerra.

1.1.3. LES FUNCIONS DE L’ESTAT

L’estat exerceix nombroses funcions:

• Estableix relacions internacionals: funda ambaixades i consolats en altres estats, s’integra en institucions internacionals…
• Garanteix la seguretat nacional: manté l’ordre públic contra les agressions exteriors.
• Regula l’economia i les relacions laborals: crea normes per regular l’economia.
• Proporciona serveis com educació,sanitat…

1.1.4. ELS ESTATS FRÀGILS

Els estats fràgils són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat de reduir la pobresa.

Identifiquem alguns trets característics:

• Les organitzacions para-policals usurpen l’ús de la violència a l’estat.
• La violació dels drets humans.
• L’existencia de població desplaçada i la fuga de cervells.
• La tutela internacional.
• La corrupció generalitzada.
• Mals resultats socioeconòmics.

1.1.5. L’ESTAT DEL BENESTAR

Amb els diners dels impostos, l’estat:

• Ofereix als ciutadans serveis públics.
• Atorga subvencions.
• Estableix un sistema de pensions.

Es el que anomenem estat del benestar o estat social.

1.2. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DELS ESTATS

1.2.1. ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

Als estas democràtics o de dret el poder està repartit:

• El parlament te el poder legislatiu
• El govern té el poder executiu
• Els jutges exercien el poder judicial.

Els ciutadans participen en el govern, en les eleccions, a través del sufragi o vot, trien uns representant que governin per ells.

Les eleccions han de complir uns requisits, han d’exposar lliurement el seu programa, sense censura. Les eleccions han de celebrarse periòdicament i totes les persones estan obligades a respetar le lleis.

1.2.2. LES DICTADURES

En les dictadures tots els poders de l’estat estan en mans d’una persona o d’un grup. Aquestes persones han pres el poder de manera violenta. Com a conseqüencia, la majoria dels ciutadans no participen en el govern.

El govern no reconeix els drets humans. El govern utilitza la repressió per eliminar qualsevol oposició política.

1.2.3. LES MONARQUIES I LES REPÚBLIQUES

Les monarquies són estats en els quals el cap de l’estat es un rei.

• Monarquia constitucional, si el monarca participa en les tasques de govern
• Monarquia parlamentaria, si el monarca es el cap de l’estat, pero no exerceix cap acció de govern.

Les repúbliques són estats en els quals el cap de l’estat es un president

Les republiques poden ser de dos tipus:

• República parlàmentaria, quan el cap de l’estat es triat pel parlament.
• Republica presidencialista, quan el cap de l’estat coincideix amb el cap de govern

1.2.4. ELS ESTATS SEGONS LA RELIGIÓ

• Els estats laics presenten una separació total entre la religió i l’estat.
• Als estats confessionals hi ha una religió oficial que gaudeix d’amples privilegis.
• Els estats teocràtics professen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual esdevenen llei.

1.3. ELS ESTATS SEGONS L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1.3.1. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Els estats s’organitzen en unitats territorials més petites per administrar més bé el territori.

• L’administració central estén la seva competència a tot l’àmbit territorial de l’estat.
• L’administració regional o local exerceix la seva competència en l’àmbit territorial que li pertoca.

En funció de com s’organitzen les relacions entre les institucions, podem distingir entre estats centralitzats i estats descentralitzats.

1.3.2. ELS ESTATS CENTRALITZATS

En un estat centralitzat l’administració central governa tot el territori de l’estat.

1.3.3. ELS ESTATS DESCENTRALITZATS

Als estats descentralitzats, les regions tenen institucions pròpies: un parlament, un govern i uns tribunals.

1.4. ELS GRANS ÀMBITS GEOPOLÍTICS

1.4.1. LA REGULACIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS

Els estats es relacionen amb altres països.

• Estableixen contactes diplomàtics a través de les ambaixades i els consolats.
• Mantenen intercanvis econòmics per abastir-se de productes i vendre els que sobren.
• Es produeixen moviments de població entre els estats.
• Estableixen relacions culturals, com ara els acords entre universitats.

Els estats signen acords, pactes i tractats. El dret internacional és una serie de normes que tots els estats han de complir.

1.4.2. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d’interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes com la UE i l’ONU.

1.4.3. ELS ESTATS ACTUALS ENTRE LA INTERNACIONALITZACIÓ I L’APROFUNDIMENT NACIONAL

La majoria d’estats actualment estan condicionats:

• Com a factor extern els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a institucions supranacionals.
• Com a factor intern cal entendre que a l’interior sovint creixen reivindicacions de minories o pobles que no se senten representats en la identitat nacional comuna, com ara els tibetans, els inuit, els gitanos...

Aquestes dues tensions cal emmarcar-les en l’escenari de la globalització econòmica. També és evident que les grans empreses multinacionals, han adquirit un poder tan gran que fa dubtar de l’eficàcia o la possibilitat real dels estats per gestionar amb plena sobirania els seus territoris.

1.4.4. COM HAN D’AFRONTAR ELS ESTATS AQUESTS REPTES?

• El repte de la globalització requereix cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.
• El repte de les reivindicacions de les identitats internes diferents de la majoritària requereix d’iniciatives dialogades que reconeguin la diversitat .

1.5. L’ONU , L’ORGANITZACIÓ DELS ESTATS DEL MÓN

L’Organització de les Nacions Unides ( ONU ) . Aquestes organitzacions fan =

1. Defensar els drets humans .
2. Mantenir la pau .
3. Treballar en la cooperació internacional .

1.5.1. LA INTERVENCIÓ DE L’ONU EN CONFLICTES ENTRE ESTATS

Quan hi ha un conflicte greu entre estats i intervé la comunitat internacional , aquesta intervenció està tutelada per l’ONU . Les Nacions Unides solament autoritzen l’ús de la força en cas de legítima defensa davant una agressió o per ajudar els pobles que estan sota el domini d’un imperi colonial i volen independitzar-se .

1.6. LA UNIÓ EUROPEA

1.6.1. LA HISTÒRIA DE LA UE

Cooperació entre els països europeus:

1. Consolidar la pau.
2. Competir units .

CECA , CEE i EURATOM :

1. Polítiques econòmiques comunes.
2. Llibertat de circulació.
3. Dret comunitari .

1.6.2. UNIÓ ECONÒMICA I COORDINACIÓ POLÍTICA

1. Unió econòmica i monetària.
2. Tractat de Lisboa , Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea .
3. Model econòmic sostenible socialmente i ambientalmente , d’homogeneïtzar les polítiques fiscals i pressupostàries .

1.7. ESPANYA , UN ESTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

1.7.1. EL SISTEMA POLÍTIC

1. Estat social.
2. Estat democràtic.
3. Estat de dret.

1.7.2. LES PRINCIPALS INSTITUCIONS

La corona , les corts , el govern i els tribunals i jutjats . La capital d’Espanya és Madrid .

1.7.3. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1. Hi ha més de 8.100 municipis i cada un te una ajuntament.
2. 50 províncies , diputacions provincials , els cabidos i els consells insulars.
3. 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes i estatut d’autonomia.

1.8. CATALUNYA , UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DINS L’ESTAT ESPANYOL

Catalunya es la seva propia autonomia dins de l’Estat espanyol . Estatut d’autonomia , La Generalitat i la capital de Catalunya es Barcelona .

1.8.1. EL MUNICIPI

El municipi és l’ens local bàsic i cada població tenia una ajuntament .

1.8.2. LA COMARCA

1.8.3. LA VEGUERIA

1.8.4. UN CAS SINGULAR , LA VALL D’ARAN

1.8.5. ELS ORGANISMES SUPRAMUNICIPALS