TEMA 2 - EL SECTOR PRIMARI I LES GRANS UNITATS DE PRODUCCIÓ

TEMA 2 - EL SECTOR PRIMARI I LES GRANS UNITATS DE PRODUCCIÓ

ÍNDEX:

2.1. EL SECTOR PRIMARI EN L’ACTUALITAT

      2.1.1. LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI

      2.1.2. LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR PRIMARI

      2.1.3. EL DESPOBLAMENT I LA RECUPERACIÓ D’ÀREES RURALS

2.2. ELS DIFERENTS TIPUS D’AGRICULTURA

      2.2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA DE MERCAT

      2.2.2. L’AGRICULTURA EN LES REGIONS EN DESENVOLUPAMENT

      2.2.3. L’AGRICULTURA TRADICIONAL

      2.2.4. L’AGRICULTURA DE PLANTACIÓ

2.3. ELS PAISATGES AGRÍCOLES

      2.3.1. EL RELLEU

      2.3.2. EL TIPUS DE SÒL

      2.3.3. EL CLIMA

2.4. ELS ELEMENTS HUMANS DEL PAISATGE AGRARI

      2.4.1. LES PARCEL·LES

      2.4.2. ELS SISTEMES DE CONREU

      2.4.3. LA VARIETAT DE CONREUS

      2.4.4. ALTRES ELEMENTS QUE DEFINEIXEN ELS PAISATGES AGRARIS

    

2.5. LA DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS AGRARIS AL MÓN

      2.5.1. ELS GRANS ESPAIS AGRÍCOLES AL MÓN      

2.5.2. ELS FACTORS DEMOGRÀFICS, ECONÒMICS I TECNOLÒGICS

       2.5.3. ELS FACTORS MEDIAMBIENTALS

       2.5.4. ELS CANVIS EN LES EXPLOTACIONS TRADICIONALS

2.6. LA RAMADERIA

      2.6.1. LA RAMADERIA EN L’ACTUALITAT

      2.6.2. RAMADERIA SEDENTÀRIA, NÒMADA I TRANSHUMANT

      2.6.3. RAMADERIA EXTENSIVA I INTENSIVA

      2.6.4. CONTRASTOS ENTRE PAÏSOS

2.7. LA PESACA I L’EXPLOTACIÓ FORESTAL

      2.7.1. LA PESCA EN L’ACTUALITAT

      2.7.2. LES ZONES PESSQUERES I L’AQÜICULTURA

      2.7.3. L’ECPLOTACIÓ FORESTAL

2.8. LA UNIÓ EUROPEA I EL SECTOR PRIMARI

      2.8.1. ES CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR PRIMARI

      2.8.2. CONTRASTOS I DESEQUILIBRIS ENTRE PAÏSOS

      2.8.3. LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC)

      2.8.4. LA POLÍTICA PESQUERA COMUNA (PPC)

2.9. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA

      2.9.1. LES CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR PRIMARI

      2.9.2. L’AGRICULTURA

      2.9.3. LA RAMADERIA

      2.9.4. LA PESCA

      2.9.5. CONTRASTOS I DESEQUILIBRIS

2.10. EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

      2.10.1. ELS PAISATGES AGRÍCOLES CATALANS

      2.10.2. LA IMPORTÀNCIA CREIXENT DEL SECTOR RAMADER

      2.10.3. LA PESCA

      2.10.4. EL SECTOR FORESTAL

2.11. ELS PROBLEMES DE LA SOSTENIBILITAT DEL SECTOR PRIMARI

      2.11.1. ELS REPTES MEDIAMBIENTALS DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA

      2.11.2. DEFINICIÓ I PRINCIPALS ZONES AFECTADES

2.1. EL SECTOR PRIMARI EN L’ACTUALITAT

2.1.1. LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI

El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics o primaris. L’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’expoltació forestal.

2.1.2. LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR PRIMARI

• La població mundial al sector primari suposa el 40% del total de la población activa.
• Als paīsos desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa, entre l’1% i él 5%.
• Als paīsos amb economies emergents i als que estan en vies de desenvolupament, l’agricultura representa més del 10%.

2.1.3. EL DESPOBLAMENT I LA RECUPERACIÓ D’ÀREES RURALS

L’èxode rural cap a les ciutats té diverses causes. L’abandonament massiu del camp s’ha produït per la implantació de noves tècniques agràries, per l’atracció de les formes de vida urbana. L’anomenada seguretat alimentària ha obligat a recuperar àrees agrícoles moltes vegades mitjançant una agricultura de subsistència. Els països desenvolupats han incorporat a les àrees rurals noves activitats que no són exactament agràries.

2.2. ELS DIFERENTS TIPUS D’AGRICULTURA

2.2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA DE MERCAT

• Agricultura de mercat. Aquest tipus d’agricultura té les característiques següents:
• L’especialització de la producció
• La mecanització de les feines del camp
• Els sistemes d’emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala.

2.2.2. L’AGRICULTURA EN LES REGIONS EN DESENVOLUPAMENT

• Al costat de sistemes tradicionals n’apareixen d’altres.

2.2.3. L’AGRICULTURA TRADICIONAL

• L’agricultura de subsistència. Té com a finalitat l’obtenció d’aliments per a la família pagesa.
• L’agricultura d’artiga. És la forma més arcaica.
• L’agricultura irrigada monsònica. Es practica a l’est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia.

2.3. ELS PAISATGES AGRÍCOLES

El paisatge agrari és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. Els principals elements físics del paisatge són el relleu, el sòl i el clima.

2.3.1. EL RELLEU

L’altitud condiciona el desenvolupament de les activitats agràries.

El pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació del terreny facilita la mecanització de les tasques agrícoles.

2.3.2. EL TIPUS DE SÒL

Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure.

2.3.3. EL CLIMA

• Hi ha, principalment, quatre factors climàtics que limiten l’activitat agrícola:
• El fred extrem. En general, les plantes i, per tant, els conreus, no poden créixer en temperatures sota zero.
• La calor excessiva. Les temperatures molt altes no són favorables a l’agricultura.
• La humitat elevada. Les pluges abundants i constants afavoreixen el creixement de les males herbes.
• L’aridesa. Les plantes necessiten una certa quantitat d’aigua distribuïda al llarg del seu cicle vegetatiu.

2.4. EL SECTOR PRIMARI EN L’ACTUALITAT

2.4.1. LES PARCEL.LES

L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa.

Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les.

Les parcel·les poden ser petites, mitjanes i grans.

Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si.

En canvi, quan les parcel.les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats…i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos.

2.4.2. ELS SISTEMES DE CONREU

• Amb l’agricultura intensiva es vol treure el màxim profit de la terra.
• L’agricultura extensiva es practica en grans parcel.les que no s’exploten íntegrament. Diferenciem dos tipus d’agricultura al paisatge agrari: la de regadiu i la de secà.
• Els conreus de regadiu creixen amb l’aigua que s’obté a partir de sistemes artificials de reg.
• Els conreus de secà es desenvolupen amb l’aigua que reben de la pluja.

2.4.3. LA VARIETAT DE CONREUS

• En les explotacions agrícoles, parlem de monocultura o policultura.
• El monocultiu simplifica l’ús de maquinària i el seu objectiu és obtenir la màxima producció amb el cost mínim perquè sigui competitiva.
• Quan es conreen espècies vegetals diferents en una mateixa explotació agrícola, parlem de policultura.

2.4.4. ALTRES ELEMENTS QUE DEFINEIXEN ELS PAISATGES AGRARIS

Als paisatges ramaders, la grandària, la forma i la delimitació de les parcel.les modelen el paisatge agrari. Als paisatges forestals, el tipus d’espècie arbòria( coníferes, frondoses,etc.)és l’element que defineix el paisatge agrari.

2.5. LA DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS AGRARIS AL MÓN

2.5.1. ELS GRANS ESPAIS AGRÍCOLES AL MÓN

Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta. Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva. A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència.

2.5.2. ELS FACTORS DEMOGRÀFICS , ECONÒMICS I TECNOLÒGICS

• Factors de tipus humà i tecnològic:
• Les grans concentracions de població, que constitueixen importants mercats per als productes alimentaris i a la vegada proporcionen mà d’obra, com és el cas de l’agricultura de l’arròs al sud-est asiàtic.
• La disponibilitat de capitals, com succeeix amb l’agricultura de la Unió Europea.
• L’accés a recursos tecnològics, com ara la maquinària, els adobs químics, les biotecnologies i els centres de recerca.

2.5.3. ELS FACTORS MEDIAMBIENTALS

• Els factors mediambientals tenen una incidència cada vegada més decisiva.
• La distribució de sòls
• La contaminació ambiental
• Els recursos hídrics
• El canvi climàtic
• Els canvis en les explotacions tradicionals

2.6. LA RAMADERIA

2.6.1. LA RAMADERIA EN L’ACTUALITAT

• Consisteix a criar animals per aprofitat-ne els productes que donen( carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.)o la força de treballar, o simplement per destinar-los a la reproducció. La ramaderia és una activitat en creixement. Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari. En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica.
• Les deixalles animals contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües.

     -   Es tem que aquesta contaminació pot afectar negativament la nostra salut.

    -  A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el  bestiar: més del 70% dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

2.6.2. RAMADERIA SEDENTÀRIA, NÒMADA I TRANSHUMANT

• Ramaderia sedentària, en la qual el bestiar es desplaça permanentment a la recerca de pastures.

2.6.3. RAMADERIA EXTENSIVA I INTENSIVA

• La ramaderia extensiva es desenvolupa en grans explotacions en les quals el bestiar vaga pel camp i s’alimenta de pastures naturals.
• La ramaderia intensiva, també anomenada industrial es practica en explotacions generalment petites i especialitzades en una espècie. El bestiar està estabulat, és a dir, es cria en estables on se’n controla l’alimentació, la salut i l’engreix.

2.6.4. CONTRASTOS ENTRE PAÏSOS

Als països desenvolupats la ramaderia respon a les exigències del mercat.

• Se seleccionen les races ramaderes per aconseguir més productivitat.
• El bestiar s’alimenta amb pinsos especials que permeten un engreix ràpid i es cria en granges molt grans que contenen centenars d’animals en règim intensiu.
• La proliferació d’escorxadors cambres frigorífiques permet l’emmagatzematge, la comercialització i la distribució dels productes ramaders.

En canvi, als països en vies de desenvolupament predomina una ramaderia tradicional.

2.7. LA PESCA I L’EXPLOTACIÓ FORESTAL

2.7.1. LA PESCA EN L’ACTUALITAT

Segons el lloc on es fan les captures, es distingeixen tres tipus de pesca:

• La pesca d’autoconsum es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions i fent servir mètodes artesanals.
• La pesca litoral o costanera es du a terme prop de la costa, en períodes no superiors a un dia, en embarcacions petites o mitjanes.
• La pesca d’altura és la que es fa a alta mar amb vaixells factories de gran tonatge.

2.7.2. LES ZONES PESQUERES I L’AQÜICULTURA

Els caladors es concentren en zones de les plataformes continentals riques en plàncton.

2.7.3. L’EXPLOTACIÓ FORESTAL

L’aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica es coneix com a explotació forestal. El principal recurs forestal, però, és la fusta utilitzada en la construcció, la indústria del moble i la producció de paper. La gran demanda ha provocat la sobreexplotació d’aquestes àrees.

2.8. LA UNIÓ EUROPEA I EL SECTOR PRIMARI

2.8.1. LES CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR PRIMARI

El sector primari ha anat perdent importància en l’economia de la Unió Europea. La producció agrària és molt variada. En matèria pesquera, la Unió Europea és el tercer productor mundial, després de la Xina i el Perú.

2.8.2. CONTRASTOS I DESEQUILIBRIS ENTRE PAÏSOS

• A l’Europa atlàntica predominen les explotacions ramaderes.
• A l’Europa mediterrània es practiquen dos tipus d’agricultura: una agricultura extensiva de secà i una agricultura intensiva.
• Les planes de l’interior estan especialitzades en una agricultura extensiva d’alt rendiment.

2.8.3. LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC)

Els principals objectius actuals són:

• Garantir la producció d’aliments sans
• Millorar les condicions sanitàries
• Produir tot sent respectuosos amb el medi ambient
• Procurar el benestar de la societat rural

2.8.4. LA POLÍTICA PESQUERA COMUNA (PPC)

L’objectiu és mantenir la competitivitat del sector. Per aconseguir-ho s’han adoptat algunes mesures:

• S’estableixen quotes de pesca per països en els caladors propis.
• S’incentiva la renovació de la flota pesquera.
• S’impulsa el desenvolupament de l’aqüicultura

2.9. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA

2.9.1. LES CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR PRIMARI

Població ocupada(4.2%) i l’aportació al PIB(2.7%)

• Espanya és un dels països de la UE amb un sector primari més potent. Aporta més del’11%.
• Una població envellida
• El gran pes de les petites i mitjanes explotacions
• L’escassa productivitat de l’agricultura de secà
• La baixa productivitat de la ramaderia extensiva

2.9.2. L’AGRICULTURA

Ocupa un paper predominant en el sector primari espanyol. Els productes agrícoles proporcionen més del 60%. Després de França, Espanya és el país comunitari que més percentatge del seu territori destina a l’ús agrícola(34.4%).

2.9.3. LA RAMADERIA

• El bestiar porcí suposa un terç de la producció animal.
• El bestiar oví ocupa el segon lloc en importància, ja que aporta més del 28% de la producció.

Predomina la ramaderia intensiva i estabulada.

2.9.4. LA PESCA

Espanya ocupa el primer lloc de la UE en grandària de la flota pel que fa a tonatge i en volum de captures. Actualment, la pesca artesanal conviu amb la pesca industrial.

2.9.5. CONTRASTOS I DESEQUILIBRIS

En els últims anys s’han fet grans inversions en el sector agropecuari a través dels Fons Estructurals de la Política Agrària Comuna(PAC). Però els beneficis no han arribat a tot arreu de la mateixa manera.

2.10. EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

A Catalunya la importància de la producció agrícola ha disminuït en relació amb la dels altres sectors i actualment aporta l’1.29% del PIB català.

2.10.1. ELS PAISATGES AGRÍCOLES CATALANS

• L’agricultura mediterrània de secà comprèn àmplies àrees del sud-oest, dedicades al conreu de cereals i també a l’explotació de la vinya, l’olivera i la fruita seca.
• El regadiu es concentra al voltant dels canals, com ara el d’Urgell. Destaquen les àrees de fruiters, d’arrossars…
• L’agricultura consolidada caracteritza comarques com ara Osona, en les quals la producció agrícola s’ha vist fortament integrada.
• L’agricultura periurbana ocupa espais amenaçats per la constant expansió urbana.
• L’agricultura a la zona pirineica topa amb les dificultats que presenten el relleu i el clima.

2.10.2. LA IMPORTÀNCIA CREIXENT DEL SECTOR RAMADER

Actualment, el producte final agrari està format en un 59.5% per l’activitat ramadera, mentre que un 37.5% correspon als productes agrícoles i un 3% a altres produccions.

• El porcí, amb 6.7 milions de caps, representa el 65% de la producció final de tot el sector.
• L’aviram constitueix el segon subsector pel dinamisme i la integració industrial que té.
• El boví ha experimentat canvis: s’ha reduït el bestiar de produció lletera.
• L’oví i el cabrú són subsectors que experimenten una lleugera remuntada els darrers anys.

2.10.3. LA PESCA

S’ha centrat sobretot en la pesca costanera. Els ports de Roses, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita.

2.10.4. EL SECTOR FORESTAL

L’explotació de la fusta i el suro representen una part poc significativa del producte final agrari.

2.11. ELS PROBLEMES DE LA SOSTENIBILITAT DEL SECTOR PRIMARI

2.11.1. ELS REPTES MEDIAMBIENTALS DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA

Des que va aparèixer, durant el neolític, l’agricultura ha modificat el medi natural.

• Els sòls. Són un recurs no renovable que necessita una gestió sostenible.
• L’aigua. El reg incontrolat consumeix bona part de l’aigua potable disponible. D’altra banda, l’excés de fertilitzants químics i pesticides s’acaba abocant als rius i les capes freàtiques.
• La biodiversitat es veu amenaçada per l’ampliació de la urbanització en àrees rurals i semirurals.

2.11.2. DEFINICIÓ I PRINCIPALS ZONES AFECTADES

Els boscos tenen un gran interés econòmic i, sobretot, una extraordinària importància per al medi ambient. Els boscos absorbeixen el diòxid de carboni i, d’aquesta manera, contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic. Quan es perd superfície coberta per boscos per l’acció de l’activitat humana, parlem de deforestació.